Glossari de conceptes

Aquest glossari estableix el rigor terminològic necessari per a navegar pel web. Com que molts d’aquests termes s’utilitzen de manera imprecisa en el llenguatge col·loquial, aquí se’n presenta l’accepció filosòfica i tècnica en el context de l’ètica del patiment, l’antinatalisme i els debats sobre la cessació voluntària de la reproducció.

A

• Antinatalisme: posició filosòfica segons la qual procrear és moralment problemàtic o moralment incorrecte, generalment perquè comporta imposar existència, vulnerabilitat i sofriment a un nou ésser sense el seu consentiment.

• Antinatalisme (diferenciació de la misantropia): sovint es confon l’antinatalisme amb la misantropia, entesa com a odi o menyspreu envers l’espècie humana. Tanmateix, la misantropia neix de l’aversió als defectes de la humanitat, mentre que l’antinatalisme pot néixer d’una profunda filantropia i compassió: l’estimació pel benestar és tan gran que es considera un acte de responsabilitat no exposar ningú a les tragèdies inevitables de l’existència.

• Asimetria de Benatar: argument proposat per David Benatar que sosté que hi ha una desigualtat moral entre el plaer i el dolor. Si bé la presència de dolor és dolenta i la de plaer és bona, l’absència de dolor és bona —encara que ningú no el pateixi—, però l’absència de plaer no és dolenta —tret que hi hagi algú per a qui aquesta absència sigui una privació.

B

• Benevolència universal: principi ètic que cerca el benestar o la minimització del dany per a tots els éssers que senten, sense distinció d’espècie, espai o temps.

C

• Cessació de la reproducció (ètica de): conjunt de reflexions que proposen la interrupció dels processos reproductius com a resposta radical al problema del sofriment.

• Conseqüencialisme negatiu: branca de l’ètica que sosté que el pes moral d’una acció depèn principalment de la seva capacitat per reduir resultats negatius (sofriment, dany), prioritzant-ho per sobre de la maximització de resultats positius (felicitat, plaer).

D

• Problema de la no-identitat: problema filosòfic que examina si es pot afirmar que una persona ha estat perjudicada pel fet d’haver estat portada a l’existència, atès que, si no hagués existit, no existiria aquell mateix subjecte concret amb qui comparar el suposat perjudici. L’alternativa per a aquell individu no seria una vida millor, sinó la no-existència, encara que sí que existirien altres subjectes.

• Dukkha: terme d’origen budista que descriu la naturalesa fonamentalment insatisfactòria, dolorosa i inherentment fràgil de l’existència.

E

• Efilisme: De life escrit a l'inrevés. Terme contemporani proper a l’antinatalisme que amplia la consideració moral a tota la vida sentient de la biosfera i interpreta els processos evolutius com a generadors sistèmics de sofriment.

• Extinció voluntària: desaparició gradual i conscient d’una espècie (generalment la humana) mitjançant la cessació voluntària de la reproducció, sense recórrer a mètodes violents.

• Extincionisme (diferenciació de la violència i el genocidi): aquesta és una distinció crítica per a la integritat del projecte. El genocidi o la violència busquen l’eliminació d’éssers que ja existeixen, provocant sofriment, por i agonia incalculables. L’extincionisme ètic, en canvi, proposa la cessació voluntària de la procreació. L’objectiu no és matar, sinó no crear. Es basa en el respecte pels qui ja som aquí —minimitzant el seu dolor— i en l’estalvi del dany per als qui encara no han estat forçats a existir.

F

• Finitud: condició d’estar limitat en el temps i l’espai. En aquest context, es vincula a la decadència física, a la vulnerabilitat i a la consciència de la pròpia mort.

M

• Misantropia (diferenciació): sovint confosa amb extincionisme. Si bé la misantropia és l’odi envers l’espècie humana, l’extincionisme ètic neix de la compassió i del desig d’evitar dany futur.

N

• Nihilisme (diferenciació): creença segons la qual la vida no té sentit ni valor objectiu. L’ètica del patiment se’n diferencia perquè atribueix al dolor un valor moral real i urgent: el dolor importa moralment.

P

• Pessimisme filosòfic: corrent que sosté que el mal i el sofriment prevalen sobre el bé i el plaer en el món, o bé que la vida té un valor negatiu inherent.

• Pessimisme (diferenciació de la depressió): cal separar la filosofia de la psicologia clínica. La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que afecta la química cerebral i la percepció individual. El pessimisme filosòfic, en canvi, és una conclusió racional i intel·lectual sobre l’estructura de la realitat. Un pessimista pot tenir una vida personal funcional i estable, però mantenir la convicció que, a escala universal, el sofriment té una preeminència ontològica sobre el plaer.

• Prevenibilitat del dany: principi segons el qual tenim l’obligació moral de no crear nous focus de dany (éssers que senten) si és raonablement previsible que experimentaran sofriment.

R

• Risc existencial: risc que podria destruir de manera irreversible el potencial futur de la civilització o provocar dany massiu a escala global.

S

• Sintència: capacitat de tenir experiències subjectives, principalment la capacitat de sentir plaer i dolor. És el criteri central per a determinar quins éssers mereixen consideració moral.

• Sofriment animal salvatge: patiment experimentat pels animals en el seu entorn natural a causa de la depredació, malalties, fam i desastres naturals, independentment de l’acció humana.

U

• Utilitarisme negatiu: teoria ètica que proposa que la nostra obligació moral principal és minimitzar la quantitat total de sofriment, en lloc de maximitzar la felicitat total.

• Utilitarisme negatiu (diferenciació de l’utilitarisme clàssic): l’utilitarisme clàssic busca la màxima felicitat per al major nombre de persones, cosa que pot justificar sacrificar uns pocs pel bé de molts. L’utilitarisme negatiu inverteix la prioritat: el deure moral més urgent no és crear felicitat, sinó prevenir el patiment. Considera que cap quantitat de plaer no pot compensar o pagar un sol instant de tortura o agonia extrema.

V

• Vulnerabilitat biològica: fragilitat inherent dels sistemes nerviosos, programats per detectar dany mitjançant el dolor com a mecanisme de supervivència, cosa que exposa la vida de manera permanent a possibilitats de dany.